• És imprescindible que la futura Llei de Comerç de Catalunya inclogui el marc legal que permeti l’adaptació del model BID | Barcelona Oberta

És imprescindible que la futura Llei de Comerç de Catalunya inclogui el marc legal que permeti l’adaptació del model BID

Barcelona Oberta | 27 abril 2017

Valoració i Propostes de Barcelona Oberta

Projecte de llei de comerç, serveis i fires
(tram. 200-00022/11)
1.- Horaris comercials: liberalització horaris establiments
no alimentaris menors de 150m2.
(Article 37. Exclusions de l’horari comercial general).
Els establiments comercials, de venda personalitzada o en
règim d’autoservei, els titulars dels quals siguin petites o
mitjanes empreses, que no pertanyin a grups empresarials,
sempre que la superfície de venda no superi els 150 m2 i
tinguin una oferta orientada essencialment a productes de
compra quotidiana d’alimentació́.
Proposta Barcelona Oberta:
La nostra proposta consisteix a ampliar aquesta flexibilització
a tota mena de sectors comercials, no només d’alimentació.
A Barcelona mateix, per a zones amb gran quantitat de petits
establiments comercials i amb elevada afluència de ciutadans
durant els diumenges i dies festius, com ara Gràcia o el Born,
aquesta flexibilització és una necessitat vital i una forma de
garantir-ne la viabilitat i la competitivitat davant les grans
ensenyes.
Per altre banda, cal valorar la possibilitat de no donar als
municipis l’opció de canviar el calendari de 10 festius
proposats per la Generalitat a fi d’evitar la confusió que
representa sobre el consumidor. També establir un calendari
que sigui productiu, orientat al consumidor i estable any rere
any a fi de crear una rutina i no la confusió que cada any
representa la proposta de dates diferents.

2.- Períodes de rebaixes: propugnar acords voluntaris.
(Article 21.Venda en rebaixes).
La forçosa desaparició dels períodes obligatoris en què poder
desenvolupar les rebaixes a causa de les vendes no
presencials i d’altres fenòmens similars, no qüestiona la
conveniència de disposar d’un calendari al més ordenat
possible que orienti els consumidors i contribueixi a dotar de
racionalitat i previsibilitat la funció comercial.
Proposta Barcelona Oberta:
El Consell Assessor de Comerç, com a instrument de
concertació entre el sector comercial i l’Administració, hauria
de fixar el termini recomanat d’inici i finalització de les
rebaixes i, eventualment, escurçar-ne la durada tradicional i
adaptar-ne la periodicitat a les noves pautes estacionals.
L’Administració s’hauria de fer ressò d’aquests períodes de
rebaixes recomanats a través de les campanyes institucionals
de recordatori dels drets i deures dels consumidors.

3.- Cooperació publico-privada als eixos i a les zones
comercials: àrees de gestió de centres comercials urbans.
BID’s (Business Improvement Districts).
Article 54. Àrees de gestió econòmica urbana.
La creixent complexitat en els usos i les demandes de l’espai
urbà s’accentua en les àrees amb forta concentració
comercial. Cal abordar aquesta complexitat i els problemes
que se’n deriven de forma col·laborativa entre els sector públic
i el sector privat. Aquest darrer, que no es limita estrictament
als comerços sinó que inclou tota mena de serveis que es
presten in situ a les persones, ha de disposar d’un marc
normatiu que permeti canalitzar la voluntat de
coresponsabilitzar-se en la millora i l’adequació de les zones
d’alta densitat d’activitats. A diversos països europeus s’han
anat implantant amb èxit els anomenats Business
Improvement Districts, model que pot ser una bona referència
a l’hora d’articular i implementar aquesta col·laboració publicoprivada.
El projecte conté un Títol vuitè dedicat íntegrament al Pla de
Foment de Ia Competitivitat del Comerç Urbà que té la finalitat
de “contribuir a Ia millora de I‘eficiència de I‘activitat comercial
i de la prestació de serveis, i que té per objecte posar a l’abast
del sector eines que permetin als empresaris més capacitat
d’adaptació a l’entorn econòmic i potenciar la capacitat de
creixement i d’internacionalització”. Tot i que l’Exposició de
Motius del Projecte es parla de la “possibilitat de crear entitats
de col·laboració públic privada que permetin el
desenvolupament de plans estratègics dissenyats per a
períodes determinats en àrees urbanes prèviament
delimitades”, es deixa expressament el seu desenvolupament normatiu pel futur.

És per tot això que és ja imprescindible que la futura Llei de
Comerç de Catalunya inclogui el marc legal permeti
l’adaptació del model BID a les característiques peculiars del
model comercial mediterrani i català, sense deixar-ho per més
endavant.
Les característiques bàsiques que hauria de tenir el BID català
i que hauria de recollir la Llei de Comerç són les següents:
1. Denominació, característiques i funcions dels BID
2. Iniciativa per a la constitució del BID
3. Procediment per l’aprovació i efectiva constitució del BID
4. Organització, funcionament i vigència del BID
Proposta Barcelona Oberta:
La Llei ha de comprometre el govern de Catalunya a
desenvolupar la normativa que reguli aquest tipus de gestió en
l’espai públic, sigui perquè disposa de la capacitat legislativa o
perquè insta l’administració de l’Estat espanyol a impulsar-la.
Mentrestant, la DGC difondrà i debatrà amb els municipis les
característiques específiques que hauria de tenir l’aplicació
d’aquest model a Catalunya promovent grups de treball
territorials mixtos i experiències pilot.

4.- Competències de l’Ajuntament de Barcelona en
matèria de Comerç.
El Govern municipal considera que el projecte de Llei de
Comerç de la Generalitat de Catalunya no recull l’especificitat
que atribueix la Carta Municipal a Barcelona.
El projecte aprovat pel Consell Executiu resta competències al
municipi en matèria de foment de la competitivitat, de
definició de les zones de degustació, en inspecció i sanció i en
modificació d’horaris en determinats supòsits.
La Carta Municipal de Barcelona recull en la seva clàusula
general de competències que l’Ajuntament pot promoure
qualsevol classe d’activitat i prestar tots els serveis públics
que contribueixin a satisfer les necessitats dels ciutadans que
no siguin expressament atribuïts a altres administracions
públiques, així com activitats i serveis complementaris als
desenvolupats per altres administracions.
Proposta Barcelona Oberta:
Respectar les competències que la Carta Municipal atribueix a
l’Ajuntament de Barcelona en matèria de Comerç.

5.- Subscrivim amb la seva totalitat les propostes
presentades per la entitat RETAULCAT relacionades amb
els punts següents:
a) Municipi turístic
b) Venda Online