VI Summit Barcelona Oberta: Trobem-nos per escoltar

1 de novembre de 2021

Gabriel Jené: “El comerç és ciutat i ha de formar part del debat sobre la transformació de Barcelona”

L’entitat ha organitzat un interessant debat amb les visions de diferents experts en matèria de mobilitat, retail, sostenibilitat i ciutat, per a debatre sobre el futur del comerç en l’actual procés de transformació de Barcelona.

La sisena edició del VI Summit Barcelona Oberta s’ha celebrat avui a Casa SEAT sota el títol “Trobem-nos per escoltar”. En aquesta ocasió, l’entitat ha volgut escoltar les veus de diversos experts per consensuar el rol que ha de jugar el comerç en el procés de transformació de la ciutat de Barcelona. Conscients que el procés de transformació s’ha accelerat després de la pandèmia en termes de sostenibilitat, mobilitat i digitalització, l’organització d’aquest Summit rau en la necessitat d’articular tot aquest procés entorn de vies diàleg i consens, on el comerç sigui considerat un element clau per a l’èxit d’aquesta evolució.

En el discurs inaugural, el primer tinent d’Alcalde, Jaume Collboni, ha citat totes les iniciatives que ha dut a terme el Consistori darrerament per donar suport al comerç de ciutat, com el Bonus Consum, el BCN Market o els cent kilòmetres d’enllumenat de Nadal a la ciutat amb el 75% de bonificació d’ajuts. Collboni ha fet menció dels pressupostos que es van aprovar ahir i ha anunciat que “els pressupostos per l’any vinent són reparadors per a una economia colpejada, especialment el centre de Barcelona, i transformadors per a la ciutat, com ara la reforma de la Rambla. Els nostres objectius són guarir la ciutat i continuar en el seu procés de transformació és l’expressió en recursos de l’Ajuntament.” El futur del comerç online ha de ser compatible amb el físic i hem d’apostar per la compra en el comerç local. Sobre la Mobilitat a la ciutat, el missatge de Collboni ha estat contundent: “les transformacions es faran amb diàleg i paulatinament perquè tothom comprengui el sentit dels canvis que s’han de fer en el futur a Barcelona.” I ja per últim, Collboni ha anunciat que des del Consistori està previst posar en marxa la DUM, Distribució Urbana de Mercaderies, amb la voluntat de reduir externalitats negatives derivades de l’ecommerce.

Acte seguit ha tingut lloc la ponència de Luis Lara, Retail Managing de Retalent, qui ha assegurat que el futur del comerç és presencial, tot i que ha parlat d’un renaixement del retail: “el comerç avorrit i que espera que passin coses és mort. L’apocalipsis no arriba en aquelles marques que troben la fórmula de disposar d’una curació de l’oferta adient i atractiva per mantenir el magnetisme dels seus consumidors.” Segons Lara el cost d’aconseguir clients online s’està encarint molt i fa que les marques necessitin punts de venda per evitar desaparèixer. El ponent expert en retail ha apuntat carrers comercials d’altres ciutats com Nova York en què la col·laboració público-privada ha estat clau i l’única via de recuperació de zones comercials urbanes qeu havien entrat en decadència.

De la mà d’Enric Sierra, director adjunt de La Vanguardia, ha tingut lloc el debat per situar el futur del comerç a Barcelona tenint en compte aspectes cabdals de la transformació actual que viu la ciutat, com són la sostenibilitat, amb Carlota Bruna, activista i #Euclimatepact Ambassador; la mobilitat, amb Lluís Puerto, president de la Comissió de Mobilitat del Col·legi d’Enginyers Industrials, i l’urbanisme tàctic, de la mà del Dr. Alfonso Vegara, fundador i president honorari de Fundación Metrópoli.

Sota la conducció d’Enric Sierra, el debat ha analitzat quines accions es podrien dur a terme a Barcelona per millorar la mobilitat i reduir l’impacte medi ambiental, alliberant la congestió i optimitzant l’accessibilitat de visitants al centre de la ciutat. Només el sector del comerç minorista a Barcelona genera 98.000 llocs de treball, i aquesta ocupació no es pot mantenir només amb la despesa dels residents perquè aquests només representen el 51% de les compres. Les compres dels visitants són una infraestructura bàsica per a mantenir el model i la qualitat del comerç de Barcelona: el 31% de la facturació prové de residents en l’Àrea Metropolitana, i el 18% s’atribueix al turisme.

Des de cada àmbit s’han recollit propostes interessants per a Barcelona. Carlota Bruna per exemple, ha fet una interessant enquesta prèvia al Summit, on han participat 7.000 seguidors del seu compte d’Instagram, entre 18 i 34 anys d’edat, i les conclusions que ha extret és que el 75% prefereix el comerç local per a les compres, el 65% arriba al comerç en transport públic, el 88% opina que la mobilitat pot millorar (més autobusos, al matí i caps de setmana), reducció del preu; més carrils bicis i més segurs. Accessibilitat des de diferents punts de BCN al centre perquè a diferents hores no es pot arribar. En definitiva, ha dit que “el comerç és un aliat per la crisis climàtica, però necessitem transport més accessible, més segur i més puntualitat, ja que molts de nosaltres intentem comprar més en presencial”.

Lluís Puerto ha remarcat que hi ha petites iniciatives que es poden anar duent a terme que poden millorar la mobilitat i la sostenibilitat, com habilitar més carrils VAO a vehicles elèctrics, augmentar la freqüència del transport públic, prolongar metros i tramvies, incorporar el car sharing i promoure canvi d’hàbits en els usuaris, etc. “L’electrificació és un pas necessari perquè és la millor palanca de vehicle privat: no cal eliminar el cotxe privat sinó ambientalitzar-lo i posar-lo en el lloc que toca.” Puerto també ha recordat que el 20% dels cotxes que circulen per Barcelona estan buscant aparcament, fet que genera una alta contaminació i que avui dia podria reduir-se molt amb tecnologia.

Per la seva banda, Alfonso Vegara ha aportat l’experiència en projectes a altres ciutats com Madrid o Singapur, on s’han dut a terme grans transformacions urbanes amb visió de futur i situant el comerç al centre de les decisions. Un exemple seria la M-30 a Madrid, que es convertirà en un bulevard i crearà un ecosistema de vida i comerç al centre. Segons Vegara cal analitzar Barcelona des d’un punt de vista morfològic i potenciar totes les possibilitats que té, i ha proposat com a solució a la congestió actual en els accessos, els punts de distribució de logística d’última milla com una alternativa a la logística porta a porta, per reduir desplaçaments innecessaris, o un peatge per accedir a la ciutat, en funció de si hi ha més o menys congestió, com han fet a Londres. “Barcelona és una de les ciutats més atractives d’Europa i del món, i cal tenir visió global, projecte de ciutat compartit, consensuat, i a partir d’aquí integrar temes de comerç, sostenibilitat i transport” ha sentenciat.

En la mateixa línia, Luis Lara ha destacat que “és essencial la col·laboració del comerç amb l’administració, aquesta és la forma de treballar. Hem de prendre decisions, compartim la visió i treballem plegats. La integració d’una mobilitat sostenible i amb visió de comerç i de ciutat és un projecte amb ambició d’implementació a mig i llarg termini”.

En definitiva, la connectivitat intercontinental de l’aeroport, l’aposta dels creuers com a inici i final a Barcelona, la cultura com a gran actiu de la ciutat, la mobilitat sostenible i l’aposta pel centre de la ciutat com a motor reeconomitzador són elements inqüestionables per afrontar el futur.

En el discurs de cloenda, el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, ha aclamat les darreres iniciatives del Consistori per promoure el consum del comerç (llums de Nadal, bonus consum, campanyes,…). Ara bé, segons Gabriel Jené “aquestes mesures han d’anar de la mà de polítiques de mobilitat clares i consensuades que facilitin l’accés de residents i visitants als diferents eixos comercials.” Segons Jené, si es limita l’accessibilitat de la ciutat i la gent no va als comerços, acabarem tenint una ciutat adormida. L’entitat és defensora de poder explorar conjuntament una accessibilitat a la ciutat en la qual es tingui en compte el comerç.

Per tot això, des de Barcelona Oberta, han presentat 8 propostes clau per a garantir el futur del comerç de ciutat i especialment el del centre:  

  1. Cal disposar d’un estudi d’impacte econòmic de la mobilitat en el centre de la ciutat del projecte de les superilles.

Accessibilitat al centre de Barcelona és clau per a la supervivència del comerç del centre. Cal planificar l’urbanisme i amb visió d’àrea metropolitana.

  • Cal una millora del transport públic. Inversió real en transport públic, per tal que sigui una alternativa vàlida per als centenars de persones que accedeixen diàriament a Barcelona amb vehicle privat perquè no tenen cap altra opció.
  • Cal una aposta per la qualitat de l’espai públic, amb especial atenció a la seguretat, la neteja i l’ús responsable de la via pública evitant la venda il·legal de tota mena.
  • Cal apostar pels projectes reals d’innovació urbanística a la ciutat: La Rambla porta més de 2000 dies aprovada en Ple Municipal i encara està sense executar, però també tenim el Paral·lel, Front Litoral, la Via Laietana, l’eix de Glòries i 22@.  
  • Cal regular l’impacte de la distribució de la darrera milla en la mobilitat i eliminar les externalitats negatives derivades de la venda online en les ciutats.
  • No podem oblidar la promoció internacional dels actius de la ciutat per atraure visitants: la cultura, la gastronomia, la ciutat de fires i congressos, el comerç singular, l’arquitectura,…
  • Hem d’apostar per la connectivitat intercontinental de l’aeroport, que situï Barcelona entre les principals ciutats del món juntament amb prioritzar els creuers amb inici i final al port de Barcelona.  
  • Per últim, Barcelona necessita ja d’uns horaris comercials turístics a l’alçada de les grans ciutats del món. No podem donar l’esquena a un acord històric com el que es va anunciar el passat de maig: fem realitat el compromisos adquirits.

En la cloenda d’aquest VI Summit, el director general de comerç, Jordi Torrades, ha volgut centrar el debat en el present, i ha recordat que encara estem en pandèmia i que possiblement es prendran decisions que afectaran al sector en aquests dies. En l’inici del seu discurs, Torrades ha fet referència a la l’excés d’externalitats negatives que genera la logística i ha mostrat la seva satisfacció per l’aprovació de la DUM per part de l’Ajuntament, per ordenar i regular els lliuraments a domicili.

Des del govern català, ha destacat, que tenen previst actualitzar la Llei de Comerç 18/2017, per regularitzar negocis que encara no hi són, com els supermercats i cuines fantasma, que ara actuen sobre l’epígraf de magatzem i reparteixen béns. Segons Torrades, el repte de la Conselleria d’Empresa i Treball per l’any vinent és donar resposta a les necessitats d’economia verda, també en el sector comerç. I per acabar el seu discurs, el director de Comerç ha anunciat que en les properes setmanes tindrà lloc una campanya de suport al comerç de la ciutat.  

Visionar el VI Summit BO >>

Descarregar fotografies del VI Summit >>

Més sobre Barcelona Oberta

Barcelona Oberta és la unió de 22 eixos comercials turístics que comparteixen una visió del paper econòmic i social del retail de proximitat, i representen el turisme de compres. Formen part de Barcelona Oberta:

Associació comerciants del carrer Pelai, Plaça Universitat i Rodalies

Federació d’associacions de Barna Centre

Associació Rambla Catalunya i Travessers

Associació Amics del Passeig de Gràcia

Associació Fundació El Molino FEM

Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla i Plaça Catalunya

Associació Comerciants i empresaris Gaixample

Associació de comerciants Born Comerç

Agrupació de comerciants i industrials de Barceloneta – ACIB

Associació comerciants Gaudí Shopping

Associació de Comerciants Via Laietana

Associació d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial

Associació de Comerciants l’Illa Diagonal

Eix Comercial Les Glòries

Associació Diagonal Barcelona

Associació de Comerciants FEM Raval

Porxos del Port

Associació Front Marítim Barceloneta

Eix Comercial Sagrada Família

Centre Comercial Les Arenes

Som Sant Antoni

Encants Sant Antoni

L’actualitat del comerç de Barcelona

Membres

Sponsors

This site is registered on wpml.org as a development site.